Chakai ens parla de costums i patrons col·lectius gairebé inconscients que generen un equilibri aparent, però que individualment, poden portar a la incoherència i al conflicte. Les esquerdes ens fan inestables, humans; fràgils, i també ens permeten canviar i construir nous paradigmes. Cicles de transformació constant que formen part de les nostres vides i del llarg de la història.


Chakai significa cerimònia del te, on una tassa protagonitza un ritual ple de normes, moviments predefinits i codis socials que funcionen a la perfecció. En contraposició al Kintsugi, un art harmoniós, on una tassa és reconstruïda i deixa veure les seves esquerdes i el seu trencament com un valor, una peça artística que ens mostra la fractura d’un objecte o d’una persona, com a part intrínseca d'un cicle de bellesa harmoniosa.

CHAKAI

Un espectacle de dansa que ens parla del conflicte individual en una societat gregària. Una atmosfera visual i musical que evoca a l'espectador a fer un viatge poètic i cíclic.

Direcció: Marta Dalmau
Intèrprets: Maria Garriga,
Bàrbara Martín, Marta Dalmau i
Cristina Castellà
Companyia: Dans Invitro
Composició musical: Joan Cot
Escenografia: Gastón Villamil
Vestuari: Montse Ciutat
Teaser: Marc Costa
Durada: 47' aprox

Les persones necessitem normes i patrons per viure en societat i en convivència, però moltes vegades aquestes normes i patrons entren en conflicte amb l'individu. Quan aquestes, estan en sintonia amb l'esperit individual es genera una harmonia i un creixement. Però quan no estan en sintonia, la individualitat entra en conflicte i això pot acabar amb un trencament, una crisi, un canvi individual (micro) o en la suma de les individualitats, en un canvi social (macro).


Chakai ens parla d'un cicle d'harmonia-norma-rigidesa-trencament.-harmonia. Com la nostra pròpia història al llarg del temps. És una peça circular de processos de fractura i reconstrucció constant. La vida. Parteix d’imatges que ens recorden al món oriental i transmeten una sensació de continuïtat i mutació. Vol transmetre la lentitud com a bellesa poètica i l’homogeneïtat contínua i aparentment estable del col·lectiu versus la individualitat fragmentada i basada en conflictes molt humans. I com aquestes dues realitats poden conviure o inclús, ser necessàries pel canvi.


La peça utilitza dues imatges que fan una metàfora d'aquest cicle; la cerimònia del te (Chakai), un conjunt de normes i patrons establerts, i el Kintsugi, la tassa que es trenca i es reconstrueix per continuar sent el mateix objecte, enganxat amb or, donant valor a aquest trencament i mostrant les esquerdes. La tassa continua sent tassa, deixa veure la seva transformació i adquireix un valor diferent.

Chakai és un espectacle de nova creació que es va estrenar a Can Gassol el el maig del 2022.

_MG_3306.JPG
_MG_3279.JPG