
Chakai ens parla de costums i patrons col·lectius gairebé inconscients que generen un equilibri aparent, però que individualment, poden portar a la incoherència i al conflicte. Les esquerdes ens fan inestables, humans; fràgils, i també ens permeten canviar i construir nous paradigmes. Cicles de transformació constant que formen part de les nostres vides i del llarg de la història.
Chakai significa cerimònia del te, on una tassa protagonitza un ritual ple de normes, moviments predefinits i codis socials que funcionen a la perfecció. En contraposició al Kintsugi, un art harmoniós, on una tassa és reconstruïda i deixa veure les seves esquerdes i el seu trencament com un valor, una peça artística que ens mostra la fractura d’un objecte o d’una persona, com a part intrínseca d'un cicle i en reconeix, la seva bellesa.
CHAKAI
Un espectacle de dansa que ens parla del conflicte individual en una societat gregària. Una atmosfera visual i musical que evoca a l'espectador a fer un viatge poètic i cíclic.
Les persones necessitem certs patrons per viure en societat i en convivència, però moltes vegades, aquests patrons entren en conflicte amb l'individu. El sincronisme de l'individu versus el col·lectiu, genera una harmonia i un creixement, però quan aquesta alineació es trenca, la individualitat entra en conflicte i això pot acabar amb un trencament, una crisi, un canvi individual (micro) o en la suma de les individualitats, en un canvi social (macro).
Chakai ens parla d'un cicle d'harmonia-norma-rigidesa-trencament-construcció-harmonia. Com la nostra pròpia història al llarg del temps. És una peça circular de processos de fractura i reconstrucció constant. La vida. Parteix d’imatges que ens recorden al món oriental i transmeten una sensació de continuïtat i mutació. Vol transmetre la lentitud com a bellesa poètica i l’homogeneïtat contínua i aparentment estable del col·lectiu versus la individualitat fragmentada i basada en el conflicte. I com aquestes dues realitats poden conviure o inclús, ser necessàries per a un canvi.
La peça utilitza dues imatges que fan una metàfora d'aquest cicle; la cerimònia del te (Chakai), un conjunt de normes i patrons establerts, i el Kintsugi, la tassa que es trenca i es reconstrueix enganxant-la amb or, evidenciant que continua sent el mateix objecte, donant valor al trencament i mostrant les seves esquerdes. La tassa continua sent tassa, deixa veure la seva transformació i adquireix un valor diferent.
Chakai és un espectacle de nova creació que es va estrenar a Can Gassol el el maig del 2022.

